En el nostre Estatut dels Treballadors, es distingeixen els treballadors de les relacions laborals de caràcter especial, sent aquelles que compleixen amb alguns dels requisits per considerar una relació contractual com laboral (voluntarietat, alienitat, dependència i remunerada) però, per les condicions del treball i les seves característiques, necessiten una regulació específica. No obstant això, tot i que en aquest tipus de relacions contractuals no s’apliqui l’Estatut dels Treballadors com a tal, s’haurà de respectar els drets bàsics dels treballadors reconeguts per la Constitució.
L’enumeració de les relacions laborals de caràcter especial la trobem en l’article 2 de l’Estatut, on s’estableix que tenen aquesta consideració les següents:
a) Personal d’alta direcció no inclòs en l’article 1.3 de l’Estatut
No es considera relació laboral la d’aquells càrrecs directius l’activitat sigui la intervenció en operacions mercantils per compte d’un o més empresari, assumint el risc i ventura del bon resultat de l’operació.
No obstant això, hi ha una relació laboral de caràcter especial, on el seu règim legal es conté en el Reial Decret 1382/1985, d’1 d’agost, pel qual es regula la relació laboral de caràcter especial del personal d’alta direcció.
En el citat Reial Decret s’assenyala que el personal laboral d’alta direcció són aquells treballadors que exerciten poders en la titularitat jurídica de l’Empresa amb certa autonomia i responsabilitat de les seves accions, però limitades, ja que depenen de certes instruccions i directrius dels òrgans de govern i d’administració de l’entitat mercantil. Així i tot, no s’entendrà com a relació laboral especial els que exerceixen el càrrec de conseller o membre del consell d’administració de la mercantil.
b) Servei de la llar familiar
Per les característiques especials d’aquest tipus de serveis, el seu règim legal es troba en el Reial Decret 1620/2011, de 14 de novembre, pel qual es regula la relació laboral de caràcter especial del Servei de la Llar Familiar.
La seva definició per delimitar la relació laboral de caràcter especial és que és un servei prestat per una persona destinat a una llar familiar que es concerta amb el titular com ocupador, amb dependència i per compte del mateix. A canvi, el servei ha de ser retribuït.
c) Penats en les institucions penitenciàries
S’entén que els penats en les institucions penitenciàries mantenen una relació laboral de caràcter especial quan desenvolupin una activitat en els tallers productius dels centres penitenciaris o en compliment de penes de treball en benefici de la comunitat, sent productiu i remunerat. En aquest cas, l’ocupador responsable seria els organismes autònoms de Treball i Prestacions Penitenciàries o organisme autonòmic equivalent.
El seu règim legal es conté en el Reial Decret 782/2001, de 6 de juliol, pel qual es regula la relació laboral de caràcter especial dels penats que realitzin activitats laborals en tallers penitenciaris i la protecció de Seguretat Social dels sotmesos a penes de treball en benefici de la comunitat.
d) Esportistes professionals
La relació laboral especial dels esportistes professionals ha de ser una relació establerta amb caràcter regular, amb dedicació voluntària a la pràctica de l’esport per compte i dintre de l’àmbit d’organització i direcció d’un club o entitat esportiva a canvi d’una retribució.
El seu règim legal es conté en el Reial Decret 1006/1985, de 26 de juny, pel qual es regula la relació laboral especial dels Esportistes Professionals.
c) Artistes en espectacles públics
La relació laboral especial dels artistes en espectacles públics es considera com la relació establerta entre un organitzador d’espectacles públics o empresari i els que es dediquin voluntàriament a la prestació d’una activitat artística per compte, i dins l’àmbit d’organització i direcció d’aquells, a canvi d’una retribució.
El seu règim legal es conté en el Reial Decret 1435/1985, d’1 d’agost, pel qual es regula la relació laboral especial dels Artistes en espectacles públics.
d) Persones que intervinguin en operacions mercantils per compte d’un o més empresaris sense assumir el risc i ventura d’aquelles
La nota distintiva entre una relació mercantil i una relació laboral d’aquest tipus és la responsabilitat en el risc i ventura de les operacions. Per tant, cal diferenciar que els agents comercials són els que intervenen a través d’un contracte mercantil d’agència assumint el risc i ventura de les operacions. En canvi, els representants comercials o venedors s’entenen que són una relació laboral de caràcter especial, sense assumir cap responsabilitat per la bona fi de les operacions.
En concret, el seu règim legal es conté en el Reial Decret 1438/1985, d’1 d’agost, pel qual es regula la relació laboral de caràcter especial de les persones que intervinguin en operacions mercantils per compte d’un o més empresaris, sense assumir el risc i ventura d’aquelles.
e) Treballadors amb discapacitat que presten els seus serveis en els centres especials d’ocupació
Són considerats com a treballadors aquelles persones amb una minusvalidesa reconeguda en grau igual o superior al 33% i, per la seva disminució de capacitat en el treball, prestin serveis per compte dels centres especials d’ocupació.
El seu règim legal es conté en el Reial Decret 1368/1985, de 17 de juliol, pel qual es regula la relació laboral de caràcter especial dels minusvàlids que treballin en els centres especials d’ocupació
h) Estibadors portuaris. Relació laboral especial derogada.
Històricament, s’havien considerat als estibadors portuaris com a relació laboral especial amb les empreses públiques de l’Estat. No obstant això, aquest col·lectiu ja no entraria en l’àmbit laboral mitjançant el Reial Decret 8/2017, de 12 de maig pel qual es modifica el règim de treballadors del servei portuari de manipulació de mercaderies ha derogat l’apartat de l’Estatut on es considerava la relació laboral d’aquest col·lectiu. Aquesta derogació compleix amb el mandat de la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 11 de desembre de 2014, on es resol l’assumpte C-576/13.
i) Menors internats
La relació laboral especial dels menors internats la trobem prevista en l’article 39 de la Llei 53/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social, així com en el seu desenvolupament reglamentari en l’article 53 del Reial Decret 1774/2004, de 30 de juliol pel qual s’aprova el Reglament de la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors.
h) Residents per a la formació d’especialistes en ciències de la salut
El règim legal d’aquesta relació especial es conté en la disposició addicional primera de la Llei 44/2003, de 21 de novembre, d’ordenació de les professions sanitàries i en el Reial Decret 1146/2006, de 6 d’octubre, pel qual es regula la relació laboral especial de residència per a la formació d’especialistes en Ciències de la Salut.
Aquest tipus de relació laboral especial de residència està prevista per a aquelles persones que reben formació adreçada a l’obtenció d’un títol d’especialistes en Ciències de la Salut, sempre que aquesta formació es realitzi pel sistema de residència dins de centres públics o privats acreditats.
i) Advocats que presten serveis en despatxos individuals o col·lectius
La seva previsió com a relació laboral especial la trobem en el Reial Decret 1331/2006, de 17 de novembre, pel qual es regula la relació laboral de caràcter especial dels advocats que presten serveis en despatxos d’advocats, individuals o col·lectius.
S’entén que un advocat es troba sota un règim laboral quan la seva activitat professional sigui retribuïda, per compte d’altri i dins de l’àmbit d’organització i direcció del titular d’un despatx d’advocats, individual o col·lectiu. No obstant això, l’advocat manté la seva llibertat i independència per a l’exercici de la seva professió, com a principis reconeguts en les lleis i normes deontològiques que regulen l’advocacia.
Per tant, s’exclou del règim laboral aquells advocats que exerceixin per compte propi o associats amb altres, així com les col·laboracions que hi hagi entre advocats, sempre que es conservi la independència en els seus despatxos.l) Qualsevol altra feina que sigui declarada expressament relació laboral de caràcter especial per una llei
Encara que l’Estatut dels Treballadors només estableixi com a relació laboral especial la prestació de serveis concrets, això no vol dir que es considerin altres relacions com laboral, ja que la seva previsió es troba dispersa dins del nostre ordenament jurídic.
Un exemple és el personal laboral en establiments militars, ja que poden existir treballadors que no necessàriament tenen la condició de funcionaris. Per a aquest tipus de personal considerat com laboral, es regula mitjançant el Reial Decret 2205/1980, de 13 de juny, pel qual es regula el treball del personal civil no funcionari als Establiments Militars.
Finalment, és important conèixer en quin tipus de relació de serveis ens trobem, sobretot en les activitats professionals que hem exposat en el present article. En aquest sentit, és habitual que es produeixin fraus o inadequació en la contractació en aquelles professions que, pels elements, costa distingir si la relació és laboral o no. Per exemple, és el cas de celebració de contractes mercantils quan la relació hauria de ser laboral especial.
Si consideres que és el teu cas, no dubtis a consultar a un professional. A FONTELLES ADVOCATS estem a disposició com advocats laboralistes experts en la matèria i t’assessorarem per localitzar si la teva relació és laboral i si s’ha produït un frau en el contracte.
