“No és no”
Aquesta nit, Àlex Fontelles de Fontelles Advocats dóna el seu testimoni com a advocat laboralista expert en assetjament sexual. El “30 minuts” d’avui ha recollit el testimoni de Jessica, la Mariona, la Sandra, noms ficticis que han estat víctimes d’assetjament sexual a la feina. En l’article d’avui abordem un d’aquests temes rellevants en l’empresa.
Les empreses amb el deure d’evitar l’assetjament sexual a la feina
Si has patit o tens constància d’assetjament a la teva empresa ja has de saber que segons la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, s’especifica en l’article 48 que les empreses tenen el deure de evitar-ho:
‘Les empreses hauran de promoure condicions de treball que evitin l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe i arbitrar procediments específics per a la seva prevenció i per donar curs a les denúncies o reclamacions que puguin formular els qui hagin estat objecte del mateix.’
“No és No” assetjament sexual al treball
L’assetjament sexual pot veure com una variant de l’assetjament laboral. De fet, moltes vegades una situació d’assetjament sexual acaba convertint-se en assetjament laboral en no accedir la víctima a les pretensions de l’assetjador.
És a dir, s’inicien les proposicions deshonestes i al no consentir la víctima, l’assetjador – que sol tenir una posició preeminent en l’empresa- una vegada convençut que no té res a fer, comença a prendre les represàlies pròpies de l’assetjament laboral (marginació, buidatge de tasques, ignorar-de reunions, parlar malament d’ell a altres companys perquè li facin el buit etc.)
Cal partir de la idea que l’assetjament sexual a la feina ho és pel que fa l’assetjador vol fer valer la seva posició de fortalesa respecte a la víctima. I no necessàriament és perquè sigui el seu superior directe: també pot ser un company de la víctima però que té més ascendència sobre la resta de persones -ja sigui perquè té més antiguitat, perquè és molt respectat, perquè té el favor dels caps … – o en qualsevol altra situació en la qual la víctima pugui percebre, si més no subtilment, que si no accedeix a les peticions podran haver represàlies.
Aquestes represàlies poden anar des de l’acomiadament fins al provocar el seu aïllament, passant per idear calúmnies amb la finalitat de crear un entorn hostil per a la víctima.
Cal tenir en compte que les represàlies no tenen necessàriament que ser reals: qualsevol situació d’assetjament laboral aprofundeix en les percepcions psicològiques de la víctima, es juga amb les seves pors i inseguretats, per la qual cosa l’assetjador comença provant tímidament i un cop té accés a els dubtes de la víctima, anirà intensificant la pressió socavándole l’autoestima.
En qualsevol cas, l’objectiu és el mateix: que la víctima acabi cedint a les pressions no des de la llibertat d’elecció sinó perquè li surt més a compte accedir d’afrontar les represàlies, que poden fins i tot no ser del tot certes: n’hi ha prou que així les percebi.
Hi ha una fina línia entre l’assetjament sexual i les proposicions honestes i consentides entre persones adultes: el límit està en la incomoditat de la víctima, la constatació de l’assetjador d’aquesta incomoditat i la seva perseverança tot i saber que la seva conducta és ofensiva i no desitjada.
Programa “No es No” del 30 minuts de TV3
El reportatge d’Esther Llauradó i Jordi Zorrilla explica la por de perdre el lloc de treball, de ser culpabilitzada o no creguda pels col·legues i la dificultat d’aconseguir testimonis, fa que molt poques dones ho acabin denunciant. És més, la desigualtat de la dona en el mercat laboral fa que l’assetjador, molt freqüentment, tingui una posició jeràrquicament superior dins de l’empresa. I l’assetjament és una qüestió de poder.
Grolleries inadmissibles, tocaments a parts íntimes i propostes sexuals maldestres i sota pressió, impunitat i un entorn que s’ha acostumat a aquests comportaments.
