L’Estatut dels Treballadors, com bé expliquem a l’article anterior del Bloc, ““Estatuto de los trabajadores, ¿qué es?”, És la norma bàsica laboral al nostre ordenament jurídic que regula les obligacions, drets i vicissituds que sorgeixen en la relació contractual entre un empresari i un treballador. Després de diferents modificacions en el temps, actualment, l’Estatut dels Treballadors vigent es troba regulat en el Reial Decret Legislatiu 1/2015, de 23 d’octubre.
L’actual Estatut dels Treballadors està dividit en diferents Títols, que es subdivideixen per capítols, seccions i Articles, formant-se d’un total de 92 articles. Així mateix, es forma de diferents Disposicions que pretenen afegir determinats aspectes relatius a l’aplicació de l’Estatut dels Treballadors o la incorporació de les diferents modificacions mitjançant mesures transitòries o de derogació del contingut anterior.
En aquesta ocasió, volem explicar d’una manera més extensa la regulació que estableix l’Estatut dels Treballadors. En general, trobem aspectes com els elements de la relació laboral, les obligacions del treballador i de l’empresari, els tipus de contractes, la jornada i temps de treball, el salari i les seves garanties, el règim de permisos del treballador, l’extinció del contracte de treball, les faltes i sancions, així com la representació col·lectiva dels treballadors.
La primera qüestió que es desenvolupa en aquesta normativa és la delimitació de la figura del treballador, entès com una persona que, per compte d’altri, presta els seus serveis voluntàriament i de forma retribuïda dins d’un àmbit d’organització i direcció de l’empresari, físic o jurídic . Per complementar aquesta definició, s’estableixen les especialitats i excepcions de determinats serveis que no es poden entendre com una relació laboral.
L’Estatut dels treballadors també imposa prohibicions
L’Estatut també és una normativa que imposa prohibicions en les condicions del treball com, per exemple, regula la prohibició de treballar per als menors de 16 anys i restringeix realitzar treballs nocturns o hores extraordinàries als treballadors menors de 18 anys.
Dins dels deures i drets del treballador, és rellevant destacar que, a més del dret dels treballadors a la sindicació, vaga i reunió, es reconeixen un altre tipus de drets laborals en l’Estatut dels Treballadors en què:
– Dret a l’ocupació efectiva.
– Dret a la promoció i a la formació en el treball.
– Dret a no ser discriminats per raó de sexe, religió, edat, origen, orientació sexual o ideologia.
– Dret a la seva integritat física i a l’existència d’una adequada política de seguretat i higiene laboral.
– Dret que es respecti la seva dignitat i intimitat, amb especial incidència en la protecció del treballador enfront de l’assetjament.
– Dret a percebre la seva remuneració en forma i temps establerts en el contracte.
– Dret a exercitar accions individuals i judicials derivades del seu contracte de treball.
Pel que fa a la figura del contracte com a tal, trobem les modalitats per les quals es pot contractar un treballador i les característiques que defineixen a cada tipus de contractació. A grans trets, hi ha el contracte indefinit, el contracte temporal, el contracte de formació i aprenentatge i el contracte en pràctiques. Dins d’aquesta tipologia, també trobem especialitats, com el contracte fix-discontinu, per obra i servei, d’interinitat, eventual, el contracte per a treballadors a distància, entre d’altres.
Dins de l’Estatut, també es regulen les condicions laborals mínimes amb què ha de comptar un contracte. La jornada de treball establerta per l’Estatut és la màxima de 40 hores setmanals de mitjana en el còmput anual. Si bé, pot pactar-se una diferent en el conveni col·lectiu o en el contracte de treball. Quant a la jornada diària, s’estableix un màxim de nou hores diàries, excepte determinades excepcions com és el cas dels treballadors menors de 18 anys.
Estatut del treballador: descans laboral
Pel que fa al descans d’un treballador, ha d’existir un mínim de 12 hores de descans entre jornades. Així mateix, ha d’existir un descans mínim setmanal, sent el previst el d’un dia i mig ininterromput segons l’Estatut. Aquest descans serà acumulable per períodes de fins a 14 dies.
El període de vacances anual d’un treballador establert és el de 30 dies naturals com a mínim, sense poder ser substituït per compensació econòmica. Aquests períodes seran igualment retribuïts i, en tot cas, la seva durada pot ser pactada en els convenis i contractes de treball.
No obstant això, les condicions del contracte com són la jornada, l’horari, les funcions, els sistemes de remuneració i els de treball, es poden modificar a través de la figura regulada per l’Estatut de les modificacions substancials, així com la protecció té el treballador davant les mateixes.
Règim de permisos a l’Estatut del Treballador
A l’Estatut, també trobem una previsió sobre el règim de permisos i les causes per les quals un treballador té dret a paralitzar la prestació de serveis, com és el típic cas de la maternitat.
No només es desenvolupa la contractació d’un treballador, sinó també les causes d’extinció per les que pot finalitzar un contracte, tant per part de l’empresari com per part del treballador. En aquest sentit, és destacable la figura de l’acomiadament, ja que també hi ha diferents tipus regulats segons les causes que ho fonamenten: acomiadament disciplinari, acomiadament objectiu i acomiadament col·lectiu.
Davant de les vicissituds del contracte, com són les modificacions o l’extinció, l’Estatut legitima al treballador per emprendre un seguit d’accions si no està d’acord amb la decisió de l’empresari i estableix els terminis generals de prescripció i de caducitat per presentar-la.
Finalment, es regula els principis generals de la representació dels treballadors, com ara els òrgans de representació dins de l’empresa, el procediment electoral per elegir els representants. Així mateix, hi ha una previsió sobre la negociació col·lectiva i la interpretació dels convenis col·lectius.
L’Estatut dels Treballadors no és l’única disposició legal que regula les relacions laborals, sinó que hi ha un altre tipus de normatives per complementar-la sobre qüestions específiques. És el cas de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, Llei orgànica de llibertat sindical o el Text refós de la Llei General de la Seguretat Social, entre d’altres.
A més, el mateix Estatut preveu la possibilitat d’establir una regulació específica a través de la negociació entre les parts, sent el conveni col·lectiu o el mateix contracte de treball que pot modificar les condicions previstes, sempre que es respecti els límits legals i la dignitat que empara al treballador.
Davant de qualsevol dubte o consulta sobre la teva relació laboral i les accions per protegir els teus interessos i drets com a treballador, no dubtis a assessorar-te legalment. Des del despatx FONTELLES ADVOCATS, et podem assessorar en el necessari i vetllar pels teus interessos com a advocats laboralistes.
