Amb l’evolució de les noves tecnologies, el control de l’empresari sobre les comunicacions que realitzen els treballadors en jornada laboral a través de qualsevol sistema de missatgeria instantània o de correu electrònic ha suposat una qüestió controvertida que segueix generant debat jurídic sobre quins han de ser els límits entre el dret a la direcció i el control empresarial enfront de drets fonamentals reconeguts al treballador i que entren en col·lisió, com és el dret al secret de les comunicacions o la intimitat personal.
En aquest context, es pronuncia la màxima instància: el Tribunal de Europeu de Drets Humans que, en la seva sentència més recent d’avui, dimarts 5 de setembre de 2017, ha determinat un dels límits: no es pot permetre la supervisió i control del empresari respecte a les comunicacions que s’envien en jornada laboral a través de comptes professionals si no s’ha advertit prèviament al treballador d’aquesta monitorització.
És innegable que aquesta sentència marcarà un abans i un després per a tots els països de la Unió Europea en la seva perspectiva del control empresarial sobre les comunicacions dels treballadors que, fins al dia d’avui, estava avalat pels tribunals per suposar una falta de diligència en la relació laboral per part del treballador que justificava que un acomiadament disciplinari fos considerat com a procedent, a més de ser l’únic mitjà de prova pel que podia fer-se valer l’empresa per demostrar infraccions. És per aquesta rellevància que, avui li dediquem a aquesta sentència un espai al nostre Blog.
El cas en qüestió que s’analitza en la sentència és conegut com Barbulescu v. Romania (61496/08), i va ser plantejat per l’enginyer romanès Bogdan Mihai Barbulescu acomiadat l’any 2007, ja que l’empresa havia descobert que utilitzava el correu electrònic i el programa de missatgeria professional durant la seva jornada laboral per a fins diferents i personals.
L’empresa, després d’aportar impresos totes les comunicacions personals del treballador, al·legava que tal comportament del treballador suposava la violació d’una prohibició que constava en el reglament de l’empresa sobre l’ús personal del correu professional i això comportava l’acomiadament disciplinari. En contra, el treballador impugnava l’acomiadament per entendre que s’havien espiat les seves comunicacions sense previ consentiment i violava el dret a la vida privada i familiar, reconegut per l’article 8 de la Convenció Europea de Drets Humans.
Front dit litigi, les instàncies romaneses es van pronunciar a favor de l’empresa per entendre que la revisió de les comunicacions del treballador era procedent ja que era l’única manera de demostrar que hi va haver una infracció disciplinària. En aquest sentit també es va pronunciar el Tribunal Europeu de Drets Humans en l’any 2016 en entendre que es troba dins de les potestats de l’empresari revisar el contingut de les comunicacions dels seus empleats.
Avui, després de ser revisada per la gran sala com a última instància dins el Tribunal d’Estrasburg, s’anul·la la sentència anterior, i s’empara al treballador enfront de l’Estat romanès ia l’empresa, per considerar que, efectivament, no s’havia informat prèviament al treballador que els programes de missatgeria professionals eren només per a fins laborals i no cabien els fins personals. Comporta doncs, es poden controlar els mitjans que facilita l’empresa i les comunicacions del treballador, sempre que ho hagi advertit amb antelació.
Dels fonaments que s’exposen en la sentència, cal destacar que tampoc s’ha pogut comprovar si el treballador va ser notificat o constava en el contracte de treball sobre la supervisió de les comunicacions, ni tampoc si existien mitjans menys intrusius per a la vida privada. En aquest sentit, la sentència no determina la forma de preavís al treballador i el temps d’antelació. No obstant això, el determinant en aquest cas va ser que l’empresari no només va verificar els destinataris de les comunicacions, sinó que també va verificar el contingut dels missatges.
Encara que s’hagi donat la raó al treballador per les formes de l’empresa, igualment es determina que es “va trencar el vincle de confiança amb el seu ocupador”, estant autoritzat l’empresari per revisar els correus professionals, sempre que aquesta supervisió es realitzi amb les garanties adequades perquè la mesura empresarial sigui considerada com proporcional i no entrar en l’abús empresarial.
Article redactat per Fontelles Advocats
