Amb la recent aparició de l’anomenada “economia de plataforma” ha reaparegut a l’escena pública un debat que sempre ha existit en el dret laboral: els falsos autònoms. És possible que, arran de la llera informatiu i mediàtic que han generat aquestes noves formes d’organització empresarial, els diferents litigis que s’han donat i l’escalada de la tensió entre l’empresa i els “riders“, molts autònoms es preguntin si ells són realment autònoms o si haurien de ser considerats treballadors. En aquest article intentarem aclarir alguns dubtes al voltant dels falsos autònoms, un tema que mai ha deixat d’estar present en la societat.
El contracte no determina la relació contractual
Al contrari que en altres aspectes contractuals, en dret laboral, allò establert en el contracte no és determinant. És a dir, la qualificació dels contractes no depèn de com hagin estat anomenats per les parts contractants, sinó de la configuració efectiva de les obligacions assumides en l’acord contractual i de les prestacions que es realitzin. Per aquest motiu, no pot limitar la interpretació d’un contracte a observar la literalitat de el document en què es plasma, sinó en les accions que es deriven d’aquest.
Així doncs, un fals autònom és una persona que, estant regulada la seva relació amb el seu ocupador mitjançant un presumpte contracte mercantil, la realitat de la relació és laboral. En altres paraules, un fals autònom és un treballador a qui l’empresari no el considera com a tal.
Un cop sabem que és un fals autònom ens queda part més difícil: poder-ho provar. Hem de considerar que qui al·legui l’existència d’una relació laboral és qui ha de provar-la. En altres paraules, si es pretén que se’ns reconegui com a treballadors i deixem de ser falsos autònoms, som nosaltres els que hem de convèncer el jutge que la nostra relació amb l’ocupador és laboral i no mercantil.
¿Passo el test de laboralitat?
El test de laboralitat és una tècnica que els juristes utilitzen per saber si una persona és un autònom o si és un treballador a les ordres d’un empresari. En molts casos la línia que separa l’autònom del treballador és molt fina, i és per això pel que els tribunals es basaran en els diferents indicis que puguin tenir. Per tant, com més proves tinguem que estem treballant per a un altre i no de forma autònoma, més fàcil serà que un tribunal accepti que som treballadors per compte aliè.
Per poder decretar que una persona ha estat un fals autònom, s’han d’aportar indicis que hi ha una relació laboral. Bàsicament, consisteix en l’acumulació de símptomes que una persona no treballa com a autònom, sinó que és un treballador. En el moment de provar-ho, hi ha dos conceptes fonamentals que s’han de tenir en compte:
- Alienitat: l’alienitat suposa la cessió el producte de la feina del treballador a canvi d’un salari, és a dir el treballador li dóna els fruits del seu treball i aquest rep, al seu torn, una compensació en forma de diners.
És evident que aquest concepte és prou ampli com perquè diverses interpretacions encaixin la seva definició, per això els jutjats han anat indicant que indicis poden ser rellevants per demostrar l’alienitat:
- El treballador lliura a l’empresari els productes elaborats o els serveis realitzats
- L’adopció per part de l’empresari i no del treballador de les decisions com la fixació de preus i tarifes, la selecció de la clientela, la indicació de les persones a què atendre, etc.
- El caràcter fix o periòdic de la remuneració a treballador
- L’exclusió de el risc propi de l’empresari en la retribució del treballador
2. Dependència: la dependència és la situació del treballador subjecte a l’esfera orgànica i rectora de l’empresa. És a dir, és la integració de l’treballador a el règim de decisions de l’empresari, incloent l’organització de la producció, el règim disciplinari i la direcció generalitzada.
Com ja ens ha passat amb l’alienitat, en aquest cas també la definició és prou àmplia i la jurisprudència l’ha anat matisant, la dependència no ha de ser rígida i contempla moltes formes de flexibilitat. Alguns dels indicis de dependència podrien ser:
- L’assistència a centre de treball de l’empresari, o algun lloc designat per aquest.
- La submissió a un horari.
- L’absència d’organització empresarial pròpia de treballador.
- Inserció del treballador en l’organització de treball de l’empresari, que s’encarrega de programar la seva activitat
Sóc fals autònom, què faig?
El primer que hem de fer si volem que se’ns reconegui la laboralitat és recollir tantes proves com puguem per demostrar que hi ha una relació laboral: comunicacions amb instruccions (whatsapp, correus electrònics, etc.), horaris, mètodes de pagament i tot allò que reculli la naturalesa de la relació. Posteriorment, haurem interposar una demanda davant la jurisdicció social.
La consideració de fals autònom, és a dir de treballador, tindrà diverses conseqüències per a l’empresa i per al treballador. Una de les principals és que l’empresa ha d’abonar les quotes a la seguretat social de manera retroactiva fins a quatre anys enrere. Una altra, que a el treballador se li reconeixerà l’antiguitat des del primer moment en què va ser contractat i que haurà de ser reconegut per l’empresari com treballador, havent d’assumir, a partir d’aquest moment les cotitzacions i condicions de l’Conveni Col·lectiu corresponent.
Finalment, és de certa importància analitzar com han analitzat els tribunals ho últims casos de falsos autònoms de les plataformes com Deliveroo, Glovo o Cabify. Mentre a l’última, la majoria de les sentències es van pronunciar determinant que els conductors de cotxe eren falsos autònoms i l’empresa es va veure obligada a reconèixer la laboralitat dels treballadors, en els casos de les empreses de repartiment com Glovo o Deliveroo ha hagut diverses sentències contradictòries i, malgrat haver alguns indicis de laboralitat, s’haurà d’esperar a que les altes instàncies judicials es pronunciïn per poder treure conclusions.
Si vols saber més, en aquest article sobre el contracte mercantil i el contracte laboral, expliquem algunes claus.
