L’assetjament sexual a Espanya, des del punt de vista d’un advocat

En l’actualitat, tots estem informats sobre els escàndols d’assetjament sexual que s’han produït darrere de les càmeres de Hollywood i dins d’altres organitzacions amb renom. És innegable que aquests fets han estat el factor determinant que ha iniciat la divulgació i la consciència en la nostra societat sobre aquest tipus d’assetjament a través dels mitjans de comunicació i institucions. Així mateix, també ha estat un incentiu perquè, progressivament, creixi el nombre de denúncies davant els organismes judicials relatives a aquesta qüestió.

No obstant això, tot i que s’ignorava la magnitud del problema, cal destacar que en l’àmbit jurídic ja s’havia iniciat un desenvolupament sobre el problema de l’assetjament sexual a la feina. Un exemple d’això és una sentència del Tribunal Constitucional que va establir precedent des de l’any 1999 i que segueix sent una referència utilitzada en la gran majoria de resolucions dels nostres tribunals quan valoren si s’ha produït assetjament sexual dins d’una relació laboral. La sentència en qüestió és la Sentència del Tribunal Constitucional nombre 224/1999 de 13 de desembre i va ser la primera dictada en matèria d’assetjament sexual en l’entorn laboral.

#Metoo Acoso sexual España

Els fets objecte d’anàlisi consistien en una dependenta de botiga que havia demandat a l’empresa i al presumpte responsable per assetjament sexual. El conflicte s’inicia quan comença a treballar en l’establiment i el seu superior, responsable de l’assetjament, li realitza una sèrie de tocaments físics als quals ella s’oposa. Tot i la negativa de la treballadora, l’agressor continuava dient-li una sèrie de comentaris sexuals i provocant friccions físics que considerava incòmodes. Quan la víctima va començar a patir un quadre d’ansietat causa de l’assetjament patit, sol·licita la baixa i és en aquest moment en què decideix interposar demanda.

Un cop tramitada la demanda, tant el Jutjat del Social de Vigo com la segona instància del Tribunal Superior de Justícia de Galícia, desestimen les pretensions de la treballadora per entendre que no havia existit agressió sexual en la relació laboral ni tampoc s’havien vulnerat els drets fonamentals de la treballadora. Les dues instàncies arriben a la mateixa conclusió ja que consideren que queden provades les manifestacions físiques i de paraula que perseguien una clara finalitat sexual amb la treballadora, però no queda demostrat un segon element exigible, que seria “la negativa clara, terminant i immediata per part de la dona afectada, al manteniment d’aquesta situació, a través d’actes que posin de relleu el rebuig total i absolut a l’actitud de l’empresari, ja que en cas contrari, el que per a una persona pot ser ofensiu, per a una altra pot ser simplement incòmode i per una tercera absolutament indiferent. ”

Aquest últim requisit no havia estat considerat com complert pels jutjadors causa de que la reacció de la víctima no és conseqüent, perquè si aquestes conductes sexualitzades es produeixen des de l’inici de la relació laboral, la treballadora hauria d’haver reaccionat immediatament denunciant-oa través d’altres mitjans per extingir la situació i que, si entenia que el presumpte responsable l’havia denigrat com a treballadora i dona, era contradictori que la víctima i la seva parella acceptessin la invitació de l’agressor per menjar i prendre cafè junts. Per tant, tenint en compte aquests esdeveniments, s’arriba a la conclusió que existien conductes que s’encaminaven a l’assetjament sexual de la víctima, però, subjectivament, la treballadora no s’havia sentit intimidada o agredida per falta de reacció suficient.

La treballadora, no conforme amb les dues resolucions, recorre davant el Tribunal Constitucional, entenent que s’han vulnerat el dret fonamental a la dignitat ia la no discriminació per raó de sexe perquè veritablement va existir assetjament sexual que no pot quedar desvirtuat per la seva denúncia tardana de la situació. En aquest sentit, el Tribunal Constitucional empara a la treballadora a l’entendre que ha existit l’agressió sexual que al·lega perquè en tot moment va exterioritzar la seva negativa tant a l’empresari com a les persones més properes. En tot cas, el Tribunal entén que la càrrega de provar si els comportaments van ser consentits o tolerats per la treballadora és una qüestió que competeix a l’empresari, sense que “tingui eficàcia persuasiva constitueix el que en alguna ocasió les dues famílies dinaran juntes o que el dia de seva onomàstica ella convidés sense èxit a un cafè a l’empresari ia un amic d’aquest. ”

Per justificar aquesta conclusió, determina el que s’ha d’entendre per assetjament sexual arran del cas plantejat segons els següents requisits:
1r Ha exterioritzar una conducta per mitjà d’un comportament físic o verbal manifestat en actes, gestos o paraules amb un contingut sexualitzat.
2n Que es percebi la incomoditat de la víctima conforme són indesitjats, sense que sigui necessari una negativa expressa.
3r Que aquests comportaments tinguin la gravetat suficient com per generar un “ambient laboral desagradable, incòmode, intimidatori, hostil, ofensiu o humiliant per al treballador”.

Pel que fa a la ponderació de si un comportament és greu, el Tribunal Constitucional entén que s’ha de valorar el conjunt de circumstàncies de cada cas, com “intensitat de la conducta, la seva reiteració, si s’han produït contactes corporals humiliants o només un conat o quedar en llicències o excessos verbals i si el comportament ha afectat el compliment de la prestació laboral, sent d’altra banda rellevants els efectes sobre l’equilibri psicològic de la víctima per determinar si va trobar opressiu l’ambient a la feina. Així, fora de tal concepte quedarien aquelles conductes que siguin fruit d’una relació lliurement assumida, val a dir prèviament desitjades i, en qualsevol cas, consentides o, almenys, tolerades “.

Aquesta definició d’assetjament sexual en l’àmbit laboral ha estat reiterada amb posterioritat en altres sentències del Tribunal Constitucional, com la Sentència número 136/2001, de 18 de juny, on es reflecteixen els mateixos requisits. Aquests criteris de la doctrina constitucional són els que es tenen en consideració pels nostres jutjats per valorar quan ens trobem davant d’una situació d’assetjament laboral del tipus sexual, sense que hagin variat substancialment en els últims temps i adaptant-segons les circumstàncies de cada cas o ampliant en relació amb altres conceptes com el “xantatge sexual” a la feina, quan es condiciona l’estabilitat de l’ocupació, la promoció o formació professional, depenent de si la víctima accedeix o no als desitjos sexualitzats de l’assetjador. Si bé, encara queda un camí llarg per recórrer i no es descarta que, després que aquesta problemàtica tingui incidència actual, es desenvolupi encara més el concepte d’assetjament sexual en el món laboral.

Si et sents identificat i consideres que estàs sent víctima d’assetjament sexual o un altre tipus d’assetjament en el teu treball, no permeteu que la situació continuï impune i denúncia més aviat possible. Des del despatx FONTELLES ADVOCATS, oferim el suport necessari a través dels nostres advocats laboralistes amb experiència en la matèria i et plantejarem la millor solució possible.

Més informació sobre assetjament aquí o en aquesta entrevista que van fer a Àlex Fontelles.

Resumen
L'assetjament sexual a Espanya, des del punt de vista d'un advocat
Nombre del artículo
L'assetjament sexual a Espanya, des del punt de vista d'un advocat
Descripción
Si et sents identificat i consideres que estàs sent víctima d'assetjament sexual, no permeteu que la situació continuï impune i denúncia més aviat possible.
Autor
Editor
Fontelles Advocats
Logo del editor

Si te ha parecido interesante el artículo, puedes comentarlo en nuestro foro. ¡Nos encanta saber vuestra opinión!

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Al continuar navegando por www.fontelles.com estás aceptando nuestro uso de cookies. Encontrarás la información detallada en Ver política de cookies. ACEPTAR

Aviso de cookies