Un jutjat de Barcelona ha elevat la indemnització d’un treballador acomiadat que li correspondrien 4.219,22 euros fins a 60.000 euros, a l’considerar el jutge que no hi havia causa per a l’acomiadament i que, d’altra banda, la indemnització legalment pertinent no resultava prou dissuasòria i emparant-se en la legislació internacional (OIT).
INDEMNITZACIÓ PER SOBRE DE LA IMPROCEDÈNCIA. NOVA SENTÈNCIA DEL SOCIAL
L’ordenament jurídic espanyol obliga a l’empresari a justificar els acomiadaments dels treballadors. En els casos en què l’empresari no ho justifiqui degudament, l’acomiadament és qualificat d’improcedent. La legislació sanciona l’empresari que ha realitzat un acomiadament d’aquest tipus amb l’opció entre la readmissió de treballador en les mateixes circumstàncies en què es trobava anteriorment, abonant els salaris que ha deixat de percebre o una indemnització que haurà d’abonar a l’treballador, la qual ve determinada per l’Estatut dels Treballadors, en l’article 56.
Aquesta indemnització es determina en funció dels anys de treball, a raó de trenta-tres dies de salari per cada any treballat. Aquesta quantitat està limitada en el seu barem superior amb un màxim de vint mensualitats. Així doncs, la legalitat espanyola ofereix a la persona que incompleix (l’empresari) la possibilitat d’escollir les conseqüències del seu incompliment.
En aquest article sobre els acomiadaments improcedents es detallen els detalls de les causes i conseqüències generals dels acomiadaments improcedents.
Acomiadament improcedent per Covid, ¿canvi de rumb en els acomiadaments improcedents en l’era del coronavirus?
Fins ara aquesta ha estat la pràctica en la totalitat dels jutjats socials de l’estat espanyol. No obstant això, el Jutjat del Social número 26 de Barcelona ha dictat una sentència que contravé aquesta praxi habitual.
El jutjat ha considerat que la indemnització legal pertinent no era prou dissuasòria per a l’empresa, ja que, a la pràctica, suposava menys d’un mes de salari de l’treballador.
Analitzem el cas concret: el treballador acomiadat, de nacionalitat argentina, va ser contractat a l’octubre de 2019. Després de rebre l’oferta laboral, es va traslladar des del seu país d’origen a Barcelona, acceptant treballar per a l’empresa. Sis mesos després, en plena pandèmia, el treballador és acomiadat. L’acomiadament està mancat de causa i, per tant, és considerat com improcedent. El debat s’obre a l’hora de quantificar la indemnització.
Atenent a les circumstàncies del demandant i el seu salari, el jutge determina que la indemnització resultant d’aplicar els càlculs establerts no és prou dissuasòria per a l’empresa ja que hauria de pagar menys del salari mensual del treballador per poder acabar el contracte. A més, el jutge considera que, a causa de la situació de completa indefensió en què es queda el treballador després de l’acomiadament, havent emigrats sis mesos abans i quedant-se sense feina en plena pandèmia, la indemnització no era l’adequada ni compensava els danys que se li produeixen a l’treballador amb la finalització de la relació laboral.
Emparada en la legislació internacional en els acomiadaments
Tot i que aquesta sentència és innovadora, no és la primera vegada que s’aplica la llei en aquest sentit i seria arriscat afirmar que sigui una conclusió a la qual s’hagi arribat a causa de la situació generada per la pandèmia del COVID-19. De fet, una de les primeres sentències en aquest sentit va ser dictada pel Jutjat del Social 34 de Madrid el dia 21 de febrer de 2020. Aquestes sentències justifiquen la imposició d’una indemnització més elevada de la que legalment correspon a l’entendre que l’article 56 de l’Estatut dels Treballadors, el que estableix el càlcul indemnitzatori dels acomiadaments improcedents, contravé directament l’article 10 de l’conveni 158 de l’Organització Internacional del Treball.
Segons aquest article, el contingut ha estat ratificat per l’Estat Espanyol, si la terminació de l’contracte de treball no té una causa justa, s’haurà ordenar el pagament d’una indemnització adequada. És a aquest extrem a què fa referència la nova tendència d’aquests magistrats. A l’ésser un càlcul, el de les indemnitzacions, que no té en compte aspectes més enllà de l’antiguitat, es pot argumentar, com fan aquests jutges, que la indemnització per acomiadament improcedent no és adequada en alguns casos, tal com exigeix el Conveni de l’OIT.
Aquestes sentències han estat dictades per jutjats de primera instància i és molt aviat per concloure que hi ha hagut un canvi en la consideració de les indemnitzacions per improcedència. Per conèixer quina és la viabilitat real d’aquesta situació s’haurà d’esperar a les resolucions d’instàncies superiors. No obstant això, el camí que s’obre, a l’efecte de la defensa dels drets dels treballadors, és realment interessant i
