Una sèrie de treballadores de l’escorxador de Vic Esfosa van presentar una denúncia per assetjament sexual contra el seu encarregat el passat dijous, 17 de setembre. El cas ha aixecat certa controvèrsia i polèmica per la gravetat dels fets i la situació de desemparament a la qual es veuen abocades les treballadores. En aquest article repassarem què és l’assetjament sexual a la feina, com afecta la relació entre empresari i treballadora i quins instruments té la persona assetjada.
Assetjament sexual a la feina: un tipus de mobbing
El desenvolupament jurisprudencial que protegeix les treballadores que pateixen assetjament sexual en el seu lloc de treball té ja una llarga trajectòria i la primera sentència en aquest sentit va ser dictada pel Tribunal Constitucional el 13 de desembre de 1999. Aquesta doctrina s’ha anat adaptant, tant als desenvolupaments legislatius com als canvis socials.
En aquesta sentència s’aprecia un element que fins a aquest moment la jurisprudència no havia contemplat, relacionat amb el consentiment i la negativa de la persona assetjada a patir l’assetjament. La sentència entenia que, en l’àmbit laboral, no era necessària una negativa expressa de la treballadora a “patir l’assetjament laboral” sinó que, a l’ésser una situació de jerarquia laboral, valia amb la incomoditat de la víctima per considerar que l’acte es podia entendre com assetjament.
L’assetjament sexual, per tant, és un tipus agreujat d’assetjament laboral. L’empresari (o el superior) es val d’una situació de superioritat jeràrquica, pròpia de les relacions laborals, per minar la dignitat de la treballadora qui, al no disposar de cap mètode de defensa davant aquesta superioritat, no veu altra opció que cedir davant la voluntat de l’assetjador.
En definitiva, estem davant d’una situació clara d’abús de poder en la qual una persona, amb un poder de direcció sobre la treballadora o un cert prestigi, s’aprofita d’aquesta situació per aconseguir una finalitat, en aquest cas sexual, minant la dignitat de la persona assetjada.
Relació entre l’empresari de Esfosa i la treballadora
L’assetjament sexual en el lloc de treball es pot donar de dues maneres. D’una banda pot estar produït per un company de la assetjada o, d’altra directament per l’empresari. Les opcions de la treballadora pot canviar segons davant quina situació estem.
En el primer cas, les opcions de la assetjada seran més variades que en el segon. En el primer cas, si l’empresa és prou gran, poden existir un protocol intern sobre assetjament sexual que, en algunes ocasions, no moltes, pot donar resultat. També es pot optar per posar una denúncia i esperar que l’empresa acomiadi el treballador, encara que aquesta opció no és viable, normalment, ja que l’empresa moltes vegades opta per no fer canvis sobre la base de denúncies tant davant els tribunals com externes.
També poden ser rellevants els convenis col·lectius i el que aquests estableixin per a aquests casos, ja que moltes vegades en aquests s’estableixen protocols d’actuació per a situacions com aquestes. És a partir de l’activació d’aquests protocols com, amb l’ajuda d’alguns sindicats, de vegades es pot solucionar aquest problema.
En el cas que sigui el mateix empresari el responsable de l’assetjament, la solució més viable per a la treballadora seria la de la presentació d’una demanda contra l’assetjador i l’empresa, sol·licitant l’extinció de la relació laboral, per vulneració dels drets fonamentals i rebent una indemnització per aquests.
Malgrat poder ser injust, que la persona que està sent assetjada sigui qui hagi d’abandonar l’empresa, la llei preveu aquesta solució per finalitzar amb l’assetjament en l’àmbit laboral i per saldar el deute que tindria l’assetjador amb la víctima.
En aquest article pots conèixer més sobre l’assetjament sexual a l’empresa.
