Estic treballant sense contracte de treball. ¿I la indemnització per acomiadament? ¿Tinc dret a atur? El context econòmic-laboral a Espanya s’està veient intensament agitat amb motiu de la situació d’excepcionalitat relativa a l’COVID-19, i a el consegüent Estat d’Alarma decretat. A conseqüència d’això, afloren ara amb més força alguns dels clàssics escenaris desfavorables a treballador. Aquest és el cas dels treballadors “sense contracte” que, a més de trobar-se de per si en una situació irregular i perjudicial, es troben que són acomiadats.
Trobant-se en aquest supòsit, el treballador “sense contracte” sol tenir dubtes sobre quins drets l’assisteixen, sent els seus principals interrogants si pot accedir a una indemnització per acomiadament o a la prestació per desocupació.
Estic treballant “sense contracte”
En primer lloc, és important tenir clar que, tot i no existir un contracte escrit, sí que hi ha un contracte verbal. És a dir, sí que tens contracte: un contracte verbal. La problemàtica que presenta, lògicament, és la seva prova.
D’acord amb la llei, per a tots els contractes es presumeix la seva existència quan es presti un servei per a una altra persona, sota les seves ordres i dins de la seva organització, i es cobri per això un salari.
Amb la qual cosa, per acreditar la concurrència d’un contracte verbal, caldrà demostrar mitjançant tota la prova possible l’existència d’una relació laboral.
En realitat, el contracte verbal resulta perfectament vàlid, però la llei exigeix que determinades modalitats contractuals han de constar per escrit:
- Contractes de pràctiques i per a la formació i l’aprenentatge.
- Contractes a temps parcial.
- Contractes fixos-discontinus i de relleu.
- Contractes per a realització d’una obra o servei determinat.
- Contractes per a treballadors que treballin a distància i els contractats a Espanya a l’servei d’empreses espanyoles a l’estranger.
- Contractes per temps determinat la durada sigui superior a quatre setmanes.
Si no se celebra per escrit, aquests contractes s’entendran celebrats per temps indefinit ia jornada completa, llevat que l’empresari provi el contrari.
Tant el treballador com l’empresari poden exigir la redacció de l’contracte per escrit tant abans com durant la relació laboral.
Lamentablement, és habitual que els contractes verbals vagin acompanyats d’un incompliment per part de l’empresa de la seva obligació de donar d’alta a treballador en el règim corresponent de la Seguretat Social. Es tracta de l’anomenat treball “en negre”, i suposa mantenir a treballador en una situació irregular i, per tant, fora de la legalitat, provocant-li un enorme perjudici. De no complir amb aquesta obligació l’empresari, i de comprovar-se l’existència d’una relació laboral, el treballador adquirirà la condició de fix una vegada transcorregut el termini que s’hauria d’haver pogut fixar per al període de prova. Així mateix, això pot comportar sancions a l’empresa, a més de la reclamació de les cotitzacions no abonades.
Per a més informació sobre el contracte escrit o verbal, consulta el nostre article contrcate per escrit o contracte verbal?
M’han acomiadat verbalment, sense carta
L’empresa està obligada a comunicar l’acomiadament per escrit, ja sigui mitjançant el seu lliurament física directa, en aquest cas ha de lliurar una còpia a l’treballador; o mitjançant l’enviament d’un burofax. Aquesta carta d’acomiadament haurà d’exposar de forma clara, suficient i detallada els motius de l’acomiadament i la seva data d’efectes. De no complir amb aquests requisits legals de forma, estarem davant un acomiadament executat incorrectament i, per tant, davant d’un acomiadament improcedent.
En el cas que el treballador estigui treballant “sense contracte” és fart habitual que l’acomiadament es produeixi de forma verbal i sense carta d’acomiadament. L’empresari podrà actuar de diferents maneres per procedir a aquest acomiadament verbal:
De forma directa, comunicant clarament a el treballador que està acomiadat, ja sigui en persona, per telèfon o fins i tot via WhatsApp.
De forma indirecta, acudint l’empresari a fórmules poc transparents com “Pren-te uns dies de descans”, “No tenim feina, però ja t’avisarem” o “Demà no cal que vinguis”.
L’acomiadament verbal no té validesa, ja que no compleix amb el requisit de lliurament per escrit, de manera que té la consideració d’acomiadament improcedent i, per tant, genera el dret a la indemnització corresponent.
No obstant això, en el cas de no tenir contracte escrit i de no estar donat d’alta a la Seguretat Social, la dificultat resideix novament a demostrar l’existència d’una relació laboral. Per això, el treballador haurà de recopilar i guardar proves que, efectivament, està treballant en l’empresa:
Testimonis (com, per exemple, companys de treball o clients) que puguin acreditar bé l’existència de la relació laboral, bé les condicions del seu exercici (horaris, funcions, jornada, etc.).
Enregistraments d’àudio o vídeo, WhatsApps, mails i sms (en els quals participi el treballador), fotografies i altre tipus de documental directament relacionada amb el treball realitzat pel treballador.
En determinats casos, quan la relació laboral encara estigui vigent, interposar denúncia davant la Inspecció de Treball pot resultar una prova molt eficaç per demostrar l’existència d’aquesta prestació de serveis per compte d’altri. D’altra banda, també cal estar atent als actes de l’empresari que puguin deixar pistes sobre l’existència d’una relació laboral. És el cas, per exemple, que realitzi el pagament de l’salari a treballador mitjançant l’ingrés en compte. En aquest cas, podrà aportar com a prova l’extracte bancari on constin aquests ingressos.
En el cas de trobar-se el treballador en el supòsit d’un acomiadament verbal, resulta essencial una actuació ràpida per la seva part: s’ha de posar en contacte immediatament amb un advocat laboralista perquè aquest pugui iniciar les actuacions pertinents (que solen anar precedides per l’enviament d’un burofax a l’empresa) i assegurar així el màxim èxit de l’assumpte. Provada la relació laboral, també es podran reclamar aquelles diferències salarials que hi hagi entre les quantitats percebudes i les establertes en el Conveni col·lectiu aplicable, i el termini d’1 any.
Estic “sense contracte” i m’han acomiadat, ¿tinc dret a percebre una indemnització?
Després tot això, podem concloure que sí, efectivament un treballador “sense contracte” podrà tenir dret a una indemnització després del seu acomiadament verbal, sempre que s’hagin elements suficients per provar l’existència d’aquesta relació laboral. Això, atès que no s’ha complert amb els requisits de forma i, en conseqüència, tampoc s’ha al·legat causa vàlida que justifique l’acomiadament.
“Sense contracte” i acomiadat: ¿tinc dret a cobrar l’atur?
El dret a percebre la prestació per desocupació es generarà en el moment en què es reconegui l’existència d’aquesta relació laboral en acta de conciliació de l’CMAC, acta de conciliació judicial o sentència ferma. En aquest moment, i de reunir el treballador la resta de requisits per a l’accés a la prestació per atur, el treballador podrà fer la corresponent sol·licitud.
