L’acomiadament durant el coronavirus podria ser nul. Un jutjat de Sabadell ha declarat nul un acomiadament causat pel coronavirus i ha obligat a readmetre la treballadora a l’empresa.
El 6 de juliol de 2020, el Jutjat Social número 3 de Sabadell va avalar la prohibició de govern que impedia acomiadar durant la durada de l’estat d’alarma per causes atribuïbles a l’coronavirus, a l’declarar l’acomiadament per la situació econòmica derivada de la pandèmia com nul.
La companyia havia contractat a la treballadora mitjançant un contracte d’obra i servei i va rescindir el seu contracte abans de la finalització d’aquest, al·legant una caiguda de les comandes i, en conseqüència, de la producció. Així doncs, les causes que justificaven l’acomiadament era la baixa producció creada per la crisi econòmica generada per l’impacte de la Covid-19.
Antecedents de l’acomiadament
La treballadora, de 64 anys es troba entre el grup de persones de risc de l’Coronavirus i, malgrat que es va pretendre una suposada discriminació en l’acomiadament per aquest motiu, la jutgessa no ho considera vàlid, ja que l’empresa va acomiadar, alhora que la treballadora, a cinc persones més. A totes pel mateix motiu: la baixada de la producció.
Per justificar la nul·litat la jutgessa es basa en l’article 6.4 del Codi Civill: el frau de llei. La magistrada argumenta que l’empresa s’empara en una causa inexistent, per aconseguir un resultat contrari a una norma imperativa, la disposada en el Reial Decret 9/2020, que declara la prohibició dels acomiadaments per causes relacionades amb el coronavirus. En aquest sentit la magistrada es recolza en l’exposició de motius de Reial Decret per recalcar que la llei perseguia protegir l’ocupació i que, per tant, una actuació contrària a aquesta s’estaria executant en frau de llei, que comportaria la nul·litat de l’acomiadament .
Segons la magistrada, per actuar conforme la legalitat, l’empresa hauria d’haver acudit a les mesures determinades en el Reial Decret 8/2020, en concret al seu article cinquè i suspendre el còmput de vigència de l’contracte de treball.
La declaració de nul·litat d’un acomiadament suposa la consideració de l’acte com inexistent, és a dir, s’entén que l’acomiadament no existeix i que, per tant, el treballador o treballadora tornarà a ingressar a l’empresa, havent cobrar totes les quantitats que hauria percebut si hagués estat treballant durant aquest temps.
Pots trobar més informació sobre els acomiadaments nuls i la qualificació dels acomiadaments.
Acomiadat abans de Reial decret
Un altre extrem interessant que resol la sentència és la data en què produeix efectes el Reial decret, ja que l’empresa va aconseguir demostrar que s’havia comunicat a la treballadora l’acomiadament el dia anterior a l’entrada en vigor de Reial Decret. La jutge, però, considera que l’empresa no podia desconèixer els efectes de el reial decret 9/2020 i que per tant els seus efectes són completament aplicables a l’acomiadament, ja que és en aquest mateix dia quan produeix efectes l’acomiadament, per molt que la decisió s’hagués pres per endavant.
Nova via interpretativa sobre els acomiadament durant el coronavirus
Aquesta sentència obre un camí jurisprudència favorable per als treballadors força interessant, a reconèixer la nul·litat d’l’acomiadament per causes de l’coronavirus. És a partir d’aquí que molts dels acomiadaments que s’han realitzat des del dia 28 de març de 2020, es puguin arribar a considerar nuls i que, per tant, s’hagin de readmetre, abonant els pertinents salaris de tràmit.
El debat existent es troba entre la declaració de l’acomiadament com nul o improcedent. La magistrada ha adoptat una forma d’interpretació teleològica, basant-se en la intencionalitat de l’legislador per a la creació de la norma en el moment de la redacció de el text legal. Així doncs, com la voluntat legislativa estava destinada a la protecció de l’ocupació, es considera que la destrucció d’aquest és un frau de llei, utilitzant la normativa per obtenir un resultat contrari a aquest.
D’altra banda, existiria una interpretació que contestaria que, en dret laboral, quan l’acomiadament no té causa ha de ser considerat com improcedent, reservant la nul·litat per violacions dels Drets Fonamentals. Seguint aquest fil argumental, com el Reial Decret 9/2020 estableix que no es consideraran causes justificatives les que es derivin de la declaració de l’estat d’alarma i les conseqüències econòmiques de l’Covid-19, l’acomiadament no tindria causa i hauria de ser considerat com improcedent .
A l’utilitzar la doctrina del frau de llei, la magistrada inicia un camí que encara no està tancat, ja que s’espera un recurs per part de l’empresa. El cas possiblement arribarà a instàncies superiors que acabin per definir quin ha de ser el tractament jurídic dels acomiadaments per causa del coronavirus, però aquest criteri podria tenir conseqüències de calat en els acomiadaments realitzats per empreses durant la pandèmia i la declaració de l’estat d’alarma.
