L’acomiadament disciplinari és procedent quan se li imputen uns fets realitzats, a el treballador, i que constitueixen faltes greus i reiterades envers l’empresa. Aquest tipus d’acomiadament és declarat procedent per l’autoritat competent, és a dir, un jutge. (Recordeu que la qualificació dels acomiadaments dels determina un jutge i no l’empresa, sigui de l’tipus que sigui).
Coneix la qualificació dels acomiadaments amb el nostre vídeo sobre els tipus d’acomiadaments.
El despido disciplinario esta fundado por una serie de conductas imputables al trabajador que constituye una falta sancionable por parte de la empresa.
Falta sancionable en un acomiadament disciplinari
L’acomiadament disciplinari ha d’estar fundat per una sèrie de conductes imputables al treballador que constitueix una falta sancionable per part de l’empresa.
Aquestes conductes estan degudament enumerades en l’Estatut dels Treballadors i que són les següents:
- Faltes repetides i injustificades d’assistència o puntualitat a la feina
- Indisciplina o desobediència en el treball
- Ofenses verbals o físiques a l’empresari o als companys de treball i / o familiars
- Transgressió de la bona fe contractual o abús de confiança en el lloc de treball
- La disminució continuada i voluntària de l’rendiment de treball
- Embriaguesa habitual o toxicomania, si repercuteixen greument el treball
- L’assetjament per raó d’origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació i assetjament sexual o per raó de sexe.
No solament l’estatut dels treballadors elabora aquesta llista, sinó que els convenis col·lectius de el mateix sector poden afegir més conductes sancionables.
D’aquesta manera, un treballador pot ser acomiadat per l’empresa al·legant qualsevol d’aquestes causes taxades i que si, si s’interposa impugnació de l’acomiadament, serà el jutge qui ho qualifiqui com a procedent si es demostra que aquestes conductes imputables a l’treballador són certes i reiterades en el temps i, per tant, la carta d’acomiadament reflecteix una sèrie de conductes que s’han produït en temps i lloc de treball.
Procediment de l’acomiadament disciplinari
Cada empresa en el seu conveni col·lectiu pot introduir modificacions pel que fa a el procediment per acomiadar un treballador. No obstant això, sempre s’ha de donar una circumstància en tots i cadascuna d’elles, és a dir, la comunicació de l’acomiadament mitjançant carta d’acomiadament.
L’acomiadament disciplinari s’ha de comunicar mitjançant la carta d’acomiadament, per escrit, a l’treballador en la qual s’ha d’exposar de forma clara i precisa, les conductes que se li imputen a l’treballador, juntament amb la data en què l’acomiadament té efectes. Si el treballador està afiliat a qualsevol sindicat i l’empresa té coneixement d’aquest fet, s’haurà de donar audiència a l’delegat sindical de la secció sindical del sindicat a què pertany.
Així també, quan el treballador és representant legal dels treballadors, s’haurà d’iniciar un expedient contradictori donant audiència per escoltar totes les parts.
Impugnació i efectes de l’acomiadament
Un cop li hagi estat lliurada la carta d’acomiadament a l’treballador i aquest no estigui d’acord, el treballador té la possibilitat d’impugnar l’acomiadament davant els tribunals en un període de 20 dies hàbils des de la data d’efectes d’acomiadament (data inserida en la carta d’acomiadament) per presentar la demanda, previ intent de conciliació davant el CMAC (Centre de Mediació, Arbitratge i Conciliació).
Quan parlem d’efectes, no ens referim només a fet l’acomiadament sinó a la indemnització i a les prestacions a què pot tenir dret el treballador.
En un acomiadament disciplinari, independentment de la liquidació de la relació laboral, que sí que té dret a cobrar-lo, el treballador no té dret a cobrar indemnització.
Pel que fa a el dret a cobrar la prestació per desocupació, es podrà cobrar, si el treballador reuneix els requisits exigits per poder accedir al cobrament de l’atur.
En conclusió, ha de quedar clar que l’acomiadament disciplinari és qualificat com a procedent, si un jutge així ho qualifica, atenent a la comprovació i justificació de les causes exposades en la carta d’acomiadament que se li ha de lliurar a l’treballador, a més dels efectes que es deriven de l’acomiadament disciplinari declarat procedent que s’han detallat.
